Amb aquesta entrada iniciem una secció sobre dones il·lustres de Bellvitge i voltants. Compartirem amb vosaltres la històra de dones que han deixat la seva empremta al nostre barri. I no podem començar amb cap altra que amb la nostra estimada Amalvígia.
Amalvígia és la dona que dona nom a l’ermita de Bellvitge i al nostre barri. La trobem el 995 en un pergamí de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA):
“D’Eló, dita Bona dona, a Ferriol i sa muller Fremosa. Camp de prat al lloc dit Lobergadello villio, amb paratura junt a l’aiga”. Sud: Lobergadello vetere. Ponent: Isarn i hereus. Nord: reguer d’Amalvígia,femina. Llevant: Bonafilla, femina. Preu 55 sous. Any 995, 13 calendes gener” (ACA, Ramón Borrell, 17).
El Llobregadell vell era un antic curs del riu que formava un estany. El rec d’Amalvígia devia servir per canalitzar l’aigua fent les terres més aptes pel conreu i la pastura.
Durant el segle X i principis del segle XI, trobem molts noms de “dones soles” (que actuen per sí mateixes i/o són reconegudes com a tals), un fet que acabarà aviat, quan el feudalisme s’instaura i les dones van sent relegades a les famílies i/o els monestirs. En aquest document de 995 ja veiem algunes constants entre les dones, com són el fet de ser properes entre elles i el reconeixement envers l’altre i molt sovint, diferent.
Actualment, la Plaça Amalvígia recorda justament a aquesta dona, una de les primeres de la història de Provençana i del Delta del Llobregat. Al mig d’aquesta plaça es troba l’escultura que es coneix popularment com “la sardana”, però que es diu, en realitat, “La Bòbila”. És de de Joan Junyer (1904-1994) i es va projectar com a símbol d’ agermanament entre les comunitats obreres del Baix Llobregat.
Més de mil anys separen les dues obres: el rec d’Amalvigia i l’escultura que recorda el treball a les fàbriques dels voltants i la cooperació, des de l’esforç i la lluita, per a aconseguir unes millors condicions de vida per a totes i tots.
Potser mil anys no són tants. (AGC, 2-12-2022)
Per a més informació: García-Carpintero, A. (2020) “Amalvígia i les dones soles de Banyols”. Centre d’Estudis de L’Hospitalet, quadern n. 34 o https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385403/478566