EUA 1849
Una fita rellevant del moviment femení als EUA es remunta a 1848. Indignades per la prohibició que impedia a les dones parlar en una convenció contra l’esclavitud, les nord-americanes Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott congreguen a centenars de persones en la primera convenció nacional pels drets de les dones (Nova York). Ha nascut un moviment.
Copenhaguen 1910
A Copenhaguen (Dinamarca), centenars de participants de 17 països reunides en la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes (la primera havia tingut lloc en 1907) decideixen organitzar anualment una jornada de la dona tenint per mira reforçar la seva lluita per obtenir el sufragi femení universal.
Rússia 1917
En el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir durant la Primera Guerra Mundial, les dones russes van commemorar el seu primer Dia Internacional de la Dona l’últim diumenge de febrer, organitzant mítings clandestins.
Com a reacció davant els dos milions de soldats russos morts en la guerra, les dones russes van triar de nou l’últim diumenge de febrer per a declarar-se en vaga en demanda de «pa i pau». Els dirigents polítics van criticar l’oportunisme de la vaga, però elles la van fer de totes maneres. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països. A la resta d’Europa, les dones van organitzar reunions entorn del 8 de març de l’any següent per a protestar per la guerra o per a solidaritzar-se amb la resta de dones.
Segle XX
Després de la Segona Guerra Mundial, el 8 de març va començar a prendre protagonisme en molts països fins i tot abans de ser reconegut per l’ONU, en 1977, com a Dia Internacional de la Dona. Finalment, en 1975, coincidint amb l’Any Internacional de la Dona, les Nacions Unides van commemorar el Dia Internacional de la Dona per primera vegada, el 8 de març.